Nascut amb el nom inicial de Comissió de Promoció Política (CPP), el grup va ser fundat la tardor de 1970 en una sala de reunions de la Cova de Manresa. Naturalment, era il·legal i clandestí, com qualsevol partit democràtic abans de la mort del dictador Franco el 1975. Es definia com a catalanista, democràtic i socialista. Per la USB van passar persones que després van formar part de CDC, el PSC-R (Pallach), el PSC-C (Reventós), el PSAN i fins i tot la CNT. Normalitzada la política, altres militants van orientar el seu compromís cap a l'activisme associatiu veïnal, cultural o sindical.
La CPP/USB va estar activa entre 1970 i 1976, fins que els partits polítics nacionals van poder sortir de la clandestinitat i van assumir el protagonisme. Va ser actiu en els camps de la cultura, l'ensenyament, el treball, els barris, la informació i l'animació política dels pobles, dinamitzant i donant-hi una perspectiva política catalanista, democràtica i progressista. Va comptar amb el seu propi aparell per imprimir propaganda, amagat en una casa de pagès.
50 anys de la Unió Socialista del Bages – Text d'introducció del web
"Entre el setembre del 1970 i fins la normalització dels partits polítics va estar activa al Bages una organització política clandestina, democràtica, catalanista i progressista, estrictament comarcal i autònoma, per la qual va passar a l'entorn d'un centenar de persones vinculades a l'activisme cultural, social, educatiu, als barris, a les entitats o al món del treball.
Cinquanta anys després de la seva creació, i amb un cert retard per les dificultats derivades de la Covid-19, veu la llum el resultat d'una investigació que reconstrueix la memòria d'aquell grup, nascut amb el nom de Comissió de Promoció Política (CPP) i posteriorment rebatejat com a Unió Socialista del Bages (USB).
El seu naixement se situa en el context d'una creixent politització de l'activisme social i cultural a finals dels anys seixanta a tot el país. El grup fundacional el van constituir una trentena de persones que, en termes generals, es coneixien pel fet de participar en la vida cultural i associativa que maldava per obrir-se pas malgrat i en contra de la grisor del franquisme.
Els testimonis assenyalen a Josep Camprubí i a l'enyorat Lluís Calderer, i especialment al primer, com els qui van reunir el nucli inicial en una sala de la Cova, un diumenge. L'objectiu era múltiple: intercanviar informació, fer formació i reflexió, i donar una dimensió política a la tasca que ja desenvolupaven. Antifranquisme, catalanisme i una orientació progressista eren els punts en comú, sense gaire més complicacions.
A l'hora de pouar en els orígens del grup no costa de descobrir el paper de l'escoltisme com a experiència i ruta de formació compartides per una part important, però en cap cas exclusiva, dels impulsors.
La CPP/USB es va estructurar en sectors per desenvolupar la seva activitat. Els principals que van funcionar van ser el cultural, el de l'ensenyament, el de barris, el comarcal, el de joves (que va donar lloc als Cercles de Joves Socialistes) i el del moviment obrer. Per realitzar aquest treball s'han mantingut, enregistrat i transcrit reunions amb membres dels diferents sectors, així com del grup impulsor.
L'espai polític que la CPP/USB omplia gairebé en solitari al Bages va començar a tenir alternatives amb l'afermament dels partits polítics: el grup local del PSAN a partir de 1973 o la fundació el juliol del 1974 de la Convergència Socialista i el novembre de Reagrupament socialista i Convergència Democràtica, suposaven opcions de militància més definida.
Amb la mort de Franco el novembre de 1975 i la «reforma política» de Suárez a partir de l'estiu de 1976 els partits van anar ocupant l'espai que els era propi i la USB va perdre una part de la seva raó de ser. Es va extingir sense cerimònia formal però va deixar darrera seu la promoció de futurs quadres polítics o de la societat civil i una tasca notable, necessàriament oculta per raons de clandestinitat, que aquest treball pretén ajudar a què no caigui en l'oblit."
9/10/2021. Acte de commemoració al que he tingut l'honor de ser-hi present.
Article Regió 7
