Confesso que jo era molt crític amb les "festes imposades" com Halloween. Llegint sobre els orígens resulta que coincideix amb la nostra popular castanyada, en dues són de tradició celta assumida pels catalans tot i que quan va arribar a América va pendre formes diferents.
Us resumeixo el que he après a l'hora que reconcilió les dues tradicions.
Els campaners de nombrosos municipis catalans feien repicar a difunts fins a la matinada, motiu pel qual se'ls hi portava alguns aliments de temporada com castanyes i moniatos.
El costum van anar arrelant a Catalunya fins al punt que la menja de castanyes es va establir com una tradició que va adquirir un nom, la castanyada, i un símbol, la castanyera.
Joan Amades explica al Costumari Català com eren els estris que usaven aquestes professionals de treure les castanyes del foc: "Fogons de terrissa semblants a una copa", i més endavant "torraven les castanyes amb paella d’aram o de ferro grosserament foradada perquè la flama arribés més bé a les castanyes".
Un altre menjar molt típic d’aquests dies són els panellets. Segons Amades, en algunes èpoques els padrins obsequiaven amb panellets els seus fillols, igual que per Pasqua els regalaven la mona. En altres èpoques, els panellets es compraven en parades al carrer on feien rifes: el més habitual era anar a les taules que es paraven a carrers i places i fer una mena de juguesca per obtenir els panellets com a premi. Sembla que inicialment els establiments que posaven parada per vendre els panellets eren els cafès, i no va ser fins més endavant que van aparèixer les pastisseries.
Halloween es de tradició celta i també catalana
Es una festivitat molt estesa a Amèrica del Nord i que ha creuat l'Atlàntic per influència del màrqueting i dels films amb segell de Hollywood. Tot i el que es podria pensar, l'origen d'aquesta celebració beu de les mateixes fonts que la de Tot Sants. El mateix nom ja dona una pista; Halloween és l'abreviació dels mots anglesos antics All Hallows Eve (vigília de Tots Sants).
L'origen d'aquesta festa es troba també en la cultura celta i en la creença que durant els dies d'impàs entre l'època de llum i de l'obscuritat els morts podien entrar en contacte amb els vius. Els esperits dels difunts tornaven a la terra per demanar aliments, i si els humans no accedien a les seves peticions, els feien víctimes de malediccions: "O em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que és la traducció del popular "trick or treat" (truc o tracte).
Per evitar que entressin a les cases, la gent les decorava amb ossos, calaveres i tota mena de coses desagradables per espantar els morts que sortien de les tombes. Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos van portar als Estats Units durant el segle XIX.
La carabassa buida amb l'espelma, una tradició que també és catalana
La voluntat de disfressar-se i decorar la casa amb elements desagradables acaba fent popular un objecte que, avui dia, és la principal icona d'aquesta festa "americana". La carabassa amb una espelma a dins era i és una eina per fer por i per recordar els difunts, si bé aquest costum va arribar a Amèrica gràcies a la immigració i molt després que es fes en altres indrets d'Europa, entre els quals Catalunya.
Durant l'època medieval hi havia el costum, en nombrosos indrets del país, de preparar una carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n deia vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet majoritàriament a les comarques del Ripollès i d'Osona, i també a les comarques de la Franja de Ponent. A voltes, la carabassa era substituïda també per un nap, que es buidava de la mateixa manera.
