Esquilets:
En aquest carrer esquilavan cavalls.
Infants:
Solien passar per aquest carrer els nens en direcció a la Casa d'Infants Orfes.
Carrer Nou:
Un dels primers carrers construit fora de les muralles medievals de la ciutat.
Mion:
Nom d'un pages popular d'aquella zona de cognom Fàbregas, propietari del primer nucli de clases del barri.
Bellavista:
Se'l va batejar així perquè gaudeix d'una vista bonica de tota la ciutat.
La Catalana:
Perquè hi havia la fàbrica d'electricitat de la Catalana.
Congost:
Tal com el mateix nom indica, "perquè el riu hi baixa relativament estret.
La Culla:
És un nom àrab que vol dir turó, lloc alt. Tot i que els àrabs, aquí, van passar-hi de llarg, però té sentit, perquè estem parlant del punt més alt de Manresa.
Poal:
Aquest mot vol dir galleda, i encara és utilitzat a les terres de l'Ebre, al País Valencià i a les Illes Balears. El fet que aquí a Manresa hi hagi una partida que s’anomeni així fa pensar que aquesta paraula era ben viva.
Sobrerroca i Escodines:
("Cudines"), que defineixen clarament una característica del relleu i permeten identificar un vial que s’assenta sobre la roca d’un cingle o una cudina de pedra.
Urgell o Viladordis:
Apareixen ja amb aquest nom a finals del segle XIII, per tractar-se d’uns carrers que neixen als voltants d’antics camins rals.
Plana de l'Om:
En referència al petit pla existent a tocar de l’església de Sant Miquel, o el Camp d’Urgell, zona d’horta propera al carrer Urgell, que acabaria convertint-se en un carrer de la ciutat.
