El Partit Socialista de Catalunya (Congrés)
El 22 de juny de 1976, set mesos després de la mort de Francisco Franco, el Palau Blaugrana de Barcelona va albergar el primer acte de masses convocat per l'esquerra catalana des del 1939. Sota el lema Guanyem la llibertat, el multitudinari míting va suposar el primer pas en la formació del PSC Congrés, que després es convertiria en la peça fonamental de l'actual PSC.
Un acte que es va presentar llavors com l'inici del procés constituent del PSC, però que, alhora, va suposar el punt de trobada de l'encara il.legal esquerra catalana. Al Blaugrana s'hi van reunir molts socialistes, però amb ells sols no s'hauria pogut arribar a la xifra de 8.000 assistents, quantitat que el voluntarisme i l'entusiasme de l'època va arribar a multiplicar per dos.
Psuqueros, socialistes, militants de tots colors de l'esquerra es van concentrar al míting, però també líders de la llavors embrionària dreta nacionalista catalana com Jordi Pujol i un Manuel Jiménez de Parga molt allunyat de la seva actual ubicació a la dreta antiautonomista espanyola.
Va ser en aquell acte on el president Josep Tarradellas, en un missatge remès des del seu exili francès, va utilitzar per primer cop el "ciutadans de Catalunya", que després immortalitzaria al tornar a Barcelona.
En un escenari presidit per un voluntarista auguri, Vindrà un dia que el treball vencerà, van prendre la paraula 11 oradors: Josep Andreu i Abelló; Anna Balletbó; Maria Aurèlia Capmany; Alexandre Cirici Pellicer; Juanjo Ferreiro; Dolors Torrent; Elias López Blanco, Jordi Llimona; Joan Reventós; Josep Vidal, Pep Jai, i Joan Colomines, autor de la frase "Estem suant socialisme",celebrada llargament pels patidors de la calor asfixiant del Blaugrana. Colomines es va incorporar més endavant a la CDC de Pujol.
Reventós, que posteriorment seria el primer líder de l'actual PSC, va reivindicar en el seu discurs la "unitat obrera i democràtica" i va rebutjar de manera categòrica una possible legalització de partits que exclogués els comunistes:"Que quedi clar que no acceptem discriminacions de cap mena, que la llibertat és única i indivisible i que o hi ha llibertat per a tots o no n'hi haurà per a ningú".
